divendres, 17 de gener del 2014

Llenguatge i Gènere. Les paraules i el seu efecte en la nostra visió de la realitat.



És tan important comunicar els nostres desitjos i necessitats

com saber-los comunicar de manera eficient i adequada.



Abans de parlar de la relació entre realitat, llenguatge i gènere, convé conèixer la hipòtesi Sapir-Whorf i el postulat que parla de la influència del llenguatge en el comportament individual de les persones d’una societat determinada, ja que la manera com s’aprehèn (com s’integra) la realitat depèn la concepció del món inclosa en cada llengua. És a dir, el llenguatge té un paper actiu pel que fa la formació de la nostra imatge de la realitat, ja que condensa una infinitat de tòpics i estereotips sobre l’home i la dona que reflecteixen la desigualtat social present en la societat.

Fins a quin punt el llenguatge, a més de reflectir el pensament social sobre els homes i les dones, indueix a pensar d’una manera determinada sobre les relacions entre homes i dones? Atenent-nos a la versió dèbil de la hipòtesi Sapir-Whorf podem pensar que, malgrat el llenguatge no la determini, sí que contribueix a fer-nos una imatge determinada de la dona i una de l’home. Per exemple, sorprèn que hi hagi qualificatius com “viril” i “potent” referits a l’activitat sexual dels homes i que, en canvi, no hi hagi qualificatius semblants per a designar l’activitat sexual de les dones.

Sapir va assenyalar que una de les funcions del llenguatge consisteix en explicitar permanentment el lloc psicològic de cada parlant, de manera que la funció d’un llenguatge en el qual les dones són “invisibles” seria fer-les també “invisibles” en la societat. D’aquí neix l’esforç cada vegada més gran per eliminar el sexisme del llenguatge i fer “visibles” a les dones. La discriminació implícita en el llenguatge no implica només aspectes de lèxic, sinó que és explícita en l’estructura de la comunicació i, per això, es relaciona també amb el procés d’adquisició del llenguatge.


El gènere, és a dir, el conjunt de característiques psicològiques sociològiques i culturals lligades a la masculinitat i a la feminitat, no és més que una construcció social ja que aquestes característiques no són les mateixes en totes les cultures, tot i mantenir trets comuns provinents de l’evolució històrica i cultural de la humanitat, però sí que totes es transmeten de generació en generació a través del llenguatge o altres procediments semblants de naturalesa simbòlica, influint en la construcció i ús de les diverses formes de consciència.

Per tant, la construcció social del gènere està estretament relacionada amb el procés d’adquisició del llenguatge; cap als tres anys i mig els nens i les nenes ja utilitzen la distinció de sexe per atribuir un sentit concret a les seves relacions socials. Les afirmacions sobre el tracte igual dels pares i mares envers els seus fills i filles no són mai certes, ja que aquestes depenen de les seves expectatives i de la percepció que tenen de la masculinitat i la feminitat, doncs aproven o desaproven la conducta segons si es comporten o no d’acord amb el seu gènere. Si analitzem el discurs de les mares de nens, veurem que controlen la conducta dels fills imposant conductes obligatòries en contextos determinats, mentre que les mares de les nenes tendeixen a utilitzar, en un grau més alt, trets semàntics del codi lingüístic relacionats amb la passivitat i amb el paper beneficiari en les relacions socials.


Modificar el llenguatge en un sentit no sexista incideix sobretot en l’orientació dels significats als quals es refereix, no elimina el sexisme però n’evidencia l’existència i el fet que per a eliminar-lo cal modificar les estructures i les relacions socials, fent ús d’un nou llenguatge no pejoratiu, lliure d’estereotips i prejudicis, que ajudi a fer més presents les dones, eliminant tòpics i, en conseqüència, millorant la situació de la dona pel que fa a la igualtat de sexes.



Si el llenguatge és un producte social, el que avui costa un esforç demà serà patrimoni de la humanitat.





  • Vila Mendiburu, Ignasi; Serrat Sellabona, Elisabet. “La hipòtesi Sapir – Whorf” . “Llenguatge i gènere” A: Psicologia. Mòdul didàctic 3 Llenguatge i pensament. Materials de la FUOC.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada